Diferència artística, a l’uníson

Cristina Valls · Reus Diari · 30 maig 2016

Hi ha artistes que volen explicar històries mitjançant l’art i, d’altres, que prefereixen que l’espectador hi participi. Aquest és el resultat de la mostra que els artistes Modest Almirall i Teresa Riba han plasmat en la seva exposició compartida a la Galeria d’Art Anquin’s. Les obres pictòriques, de dibuix i escultòriques van ser inaugurades en conjunt la setmana passada i podran veure fins al 28 de juny. “Ens coneixem de fa molts anys i hem compartit diverses vegades el mateix espai”, comenta l’escultora Teresa Riba.

I és que, segons explica, l’important d’una exposició compartida és el ritme i l’equilibri. “Sembla que les peces estiguin col·locades de qualsevol manera, però no és veritat”, segueix Riba. Amb tot això, el pintor Modest Almirall afegeix que “dins una mostra conjunta, res no ha d’eclipsar una altra peça, sinó que tot el conjunt ha de quedar compactat. Ho hem de veure tot igualat. Per això el muntatge és vital”.

L’art de les històries

Si l’espectador passeja per la galeria trobarà diferents quadres disposats en sèrie. “Les meves peces d’art no són aïllades, hi ha un fil conductor que és una història, que pot sortir d’una notícia, d’un documental… i les peces, a més, tenen representativitat per si mateixes”, argumenta Almirall.

Segons l’artista, el seu art es basa també en l’exploració, ja sigui de l’abstracció o de la figuració. “Acostumo a elaborar un art antropocèntric amb pinzellades d’ironia i jocs visuals”, detalla el pintor. A més, la seva obra també inclou la participació del públic.

“El que vull intentar és que els observadors imaginin una història buscant el sentit a la consecució d’imatges”, continua. Teresa Riba també s’afegeix a la cerca de la interacció amb el públic amb l’escultura figurativa, gairebé tàctil. De fet, una de les seves escultures demana a crits que interactuïn amb ella. Es tracta d’una obra envoltada sencera amb una corda. “Els nens l’alliberarien, experimentant l’art. Els adults, en canvi, busquen l’explicació de per què està lligada”, explica.

L’escultora també fa dibuixos, no pas esbossos. “S’hi assemblen, perquè semblen inacabats, però això no vol dir que estigui malament”, valora. El que vol plasmar Riba és el gest, l’espontaneïtat i el moviment. “Això s’ha de deixar així, amb línies”, detalla assenyalant la seva peça. “El dibuix és un moment molt important, com un diàleg, on cada gest identifica moltes persones en veure’l”, comenta l’artista. La rugositat escultòrica també deixa intuir aquesta gestualitat.